Em vénen imatges, moments en què he fet o he dit quelcom que ara canviaria. M'he equivocat. Tantes i tantes vegades... i d'un temps ençà se m'apareixen com fantasmes a la nit, quan obro els ulls a l'albada, quan rento els plats. I m'invoquen per dir-me que la vaig cagar, aquí o allà i em maleeixo per no haver-la encertat. Com respiraria desfent equívocs que vaig provocar... Em trauria lloses del damunt modificant errors comesos, seria com adreçar un clau. La repetició de les equivocacions em cruspeixen el cervell, i solucionar-ho em donaria la pau eterna, principalment per si vaig fer mal a algú amb les meves errades.
Em dol que pels meus actes puguin creure que sóc qui no sóc.
Amb tots els avanços tecnològics que s'han fet i encara no s'ha inventat la màquina que em permeti anar al passat i corregir el que crec que vaig errar. I millor que no s'inventi mai, que em passaria el dia anant i venint rectificant desencerts a cada moment. No viuria el present, em quedaria encara més ancorada al passat, desfent ficades de pota que potser ja no recorda ningú.
