POEZIO

Ara tinc el cos per fer

el que la ment fa esment

mentre encenc un cigarret.

NO DIGUIS QUE T'HO HE DIT

Tot comença sempre per una confusió,

i aquella que semblava tan bona nena

té ara allargada i en punxa l'orella

i no li entren mosques a la boca

perquè l'obre i la tanca amb precisió.

Ai las! Si tot just ara comences...

mai te'n deslliuraràs

d'estar al mig de la turmenta.

Només t'ho explico per...-diu ella-

que si jo vaig dir,

que si m'han dit,

que si els hi he dit

que si no es pensin...

que si jo penso...

que si així o aixà

sobretot jo no vull ser la balena

que tot s'ho menja...

però s'ho mereixen!

-I tu, què en penses?

Millor no dir res

i anar a un altre indret

on corri l'airet...

           

16 oct'07

LE FOU SANS ELECTRICITÉ

L'ordinador es mor

corre, corre que s'esborrarà tot

done'm-li teca que se'ns espatega.

Bateria baixa em crida el mòbil,

i el connecto al respirador artificial

i em fa la senyal que el cor no respon

em clava al terra immòbil

el món se m'acaba,

quedo aillada de tot.

Uff! El cable em salva...

La música ja no viatja per l'aire

ens ve directa a la campaneta

i de temps no triga gaire

a fer-nos buscar dues banyes

per aviat ser llest per si peta

la ment

per tanta poca canya.

Els profetes discuteixen

per quan el món s'acaba

si amb l'última fertil parella

si per l'escalfament que s'aclama

i jo ho sé,

t'ho diré fluixet

a cau d'orella

si es que encara sent:

quan allarguem el cable

i agafi vida i ens punxi

buscant aliment

com una verinosa serp

en la revolta tota punki

per no haver-hi corrent.

                 

14 oct'07

CONDEMNA SENSE JUDICI

Està prohibida la cantina,

els bolsos,

la cafeïna,

el tabac de picadura,

els telèfons,

guardar teca,

de treure punta

la maquineta,

un llàpis amb punta que punxa,

les pinces de les celles

i tenir massa fines les orelles

quan de nit se sent un crit.

No és de desig, i el motiu no s'atura

ni quan enfonsen la veu al pit,

emmordassada de la manera més dura.

No val cridar, insultar,

empènyer o clavar un cop de cap

al menys indicat,

ni a qui s'ho mereix

i això ofèn, perquè què faig, caram,

si els bates blanques són els reis,

i només donen com a remei

un fred tracte i moltes drugs.

I si trec el meu llaüt

per recitar els nostres mals

em recorden que al meu rang

cal acotar el cap,

no destacar

i passar pel canut.

Només es pot sortir

si t'empasses la humiliació,

pagues la pena per sentir

fortes emocions

i amb un somriure i un "tot bé"

delegues la recuperació

al moment de sortir d'aquell indret.

               

16 oct'07 (refeta 6 set'12)