No és una pel·lícula fantàstica.
Per a mi és la visualització del camí que vaig fer pel món més obscur que tenim tots, el que hem de fer fins arribar a la resurrecció que cal quan no entens el món i et busques enmig d'aquesta selva ferotge que és la societat actual.
Gràcies, Eduardo Chapero-Jackson, ara en moments difícils, puc posar cares i noms a les meves forces internes. I això les fa més poderoses.
Pel·lícula de culte = VERBO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada