i torno més boja que mai, paradigmes de la vida...

He llençat ordinadors, quasi perdo el blog, a cau d'orella m'han confesat malifanyes en extremis que m'han fet actuar més enllà, que he reaccionat...m'han tancat a reparar com un a cotxe avariat i aquí estic, més viva que mai, més lluny que mai dels enginys que es pesquen per matar la meva il·lusió, la meva força que sota un objectiu  que reuneixi els meus valors mai mor si no l'aturen.
Feliç i trempada després d'un descampall de contrast de realitats...
i el que em sap més greu és que qui més ho ha patit és qui més m'estima, i per ells torno,
pero aviso:

més boja que mai

i feliç, amb ganes de redreçar el món, organitzar-me la roba interior, fer del nostre humil espai el nostre lloc de creació, estimació, i compartició sense pudor.

torno amb les piles carregades, mon amis...