-Mare, què fem aquí?
-Celebrem la diada de Catalunya. I demanem el dret a decidir.
-Tota aquesta gent també?
-Sí, tots.
-Què vol dir “el dret a decidir”?
-Prendre les decisions per un mateix.
-Ah, doncs jo vull això. Vull anar al parc.
-No, ara no és possible. Estem aquí per reivindicar el dret a decidir pel futur de Catalunya. Per una Catalunya independent. És pel bé de tots.
-Doncs jo vull decidir que ens construeixin una escola nova amb un pati gran i així no haguem d'estar en barracons.
-Això no ho podem decidir nosaltres.
-I que el papa trobi feina?
-És que estem en crisi i no hi ha feina.
-I que s'acabi la crisi?
-No depèn de nosaltres.
-I que la iaia torni a tenir algú que l'ajudi tot el dia?
-Passarà temps abans no hi hagi diners per això.
-I que el Marcel torni a tenir una mestra especial que l'ajudi al cole?
-No ho podem decidir nosaltres.
-I qui ho decideix tot això?
-Els polítics.
-I en una Catalunya independent qui decidirà, els polítics o nosaltres?
-Els polítics.
La Berta es cargola el cabell amb el dit mentre va pensant.
-Doncs... mare, què fem aquí...?
Preciós!!!
ResponEliminaÉs boníssim!!! Molt ben escrit... La de nens que ploraven, ahir, que no hi volien ser... Però, a diferència de la Berta, no és que volguessin anar al parc, és que volien anar a casa, a jugar amb la play...
ResponEliminaGràcies pels comentaris. Em fan sentir que tot l'escrit arriba més enllà d'aquest ordinador, allunyada del món. Em fa sentir viva saber que algú llegeix el que escric.
ResponEliminaGràcies!!!!