ELS SOSTENIDORS

-Ja t'ho havia dit. La segona a l'esquerra. I tu vas i gires a la dreta. Per aquí no anem a enlloc.
-Aquí està el polígon industrial i el càmping queda darrera, al google maps...
-I torni amb el google maps. Allà només es veia una zona verda. No sortia ni el nom del càmping. De qui et refiaràs, del google maps o de la noia del càmping que ens va donar les indicacions per telèfon?
-Per descomptat del google maps..., vés a saber aquesta noia a on ens portaria...n'hi ha que no saben el que es fan...
-No si sempre tu saps més que tots.-la Carla girà el cap a una banda i l'altra mentre el Manel conduïa donant tombs pel polígon industrial.
-Ja veuràs com és per aquí, mira ara surt el sol i tot, és senyal que ens apropem.
-Tu i les teves senyals, truca al “cuarto milenio” a veure si et fitxen.
-Carla, passa'm les ulleres de sol que no veig una merda.
-Si haguessis fregat els vidres com vas dir que faries abans de ...-mentre la Carla les buscava al prestatge de la porta del cotxe va trobar uns sostenidors negres.- Què és això?!?!?
-Uns sostenidors.
-Això ja ho sé, però de qui són?
-Doncs seran teus, no?
-Meus? Has vist quina talla són? La dona que se'ls ha deixat aquí deu tenir unes bones popes... ja m'estàs explicant que hi fan aquí.
-No ho sé. És el primer cop que els veig.
-I com han vingut a parar aquí? Caminant?
-Au Carla, no comencis.
-Que no comenci? Perdona però què diries si al meu cotxe apareguessin uns calçotets.
-Home, no és el mateix, perquè jo sé que no he fet res amb cap noia al cotxe...
-A sí, i jo sí que ho faria, no?
-No dic això, jo que sé. Seran de... potser d'algú que he portat...
-A on l'has portat, al huerto?
-Mira Carla.-Parà el cotxe en sec.- No ho sé de qui són i no m'interessa, si vols donar-li voltes a l'assumpte endavant, però jo vull arribar al càmping i només faig que donar voltes.
-Doncs connecta't al google maps a veure si ho trobes.
-Piiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.-Un cotxe xiulà des de darrera.

                *                   *                   *

Uns dies abans el mecànic aprofitava l'hora de dinar per avançar feina.
-Hola Toni!
-Què fas aquí Vanessa? Per on has entrat?
-La porta era oberta, no pateixis, la he tancat bé. T'he vingut a veure un momentet, com que tens tanta feina...mira t'he portat un sandvitx.
-Vine aquí, que amb menjar-te a tu ja tinc suficient.- el mecànic se l'atansà i la grapejà pam a pam. Mentre la besava la va anar acostant al cotxe de més a prop, que tenia la porta oberta. Entraren a dintre i es van anar traient la roba mútuament.
-NYEEEEEEEEEC.- Sonà com s'obria la porta d'entrada.
-Corre Vane, corre, vesteix-te, que ve algú, potser és el meu cap.
-No trobo els sostenidors!
-Deixa'ls, després els busco i ja te'ls donaré.