diumenge, 22 de setembre del 2013

PENSA-MENTS

Avui fa fred. El cafè amb llet ja no és calent. La cigarreta se m'ha fet curta. M'hauré d'esperar a després de dinar per assaborir la següent. Tinc set deus de menjar al rebost i no tinc pas gana. L'Eulàlia no m'ha trucat. Li vaig enviar un e-mail i li vaig trucar sense resposta. Potser l'he trucada massa o massa poc. No em vull fer pesada.  Però li voldria demanar perdó. No vaig ser justa amb ella... La Montse tampoc m'ha tornat les trucades. La trucava i no se sentia res. Tindrà el mòbil espatllat? Haurà tornat ja a Dublin. Volia saber com estaven ella i els seus fills i marit. L'Alba no ha vingut a veure'm aquest estiu. Ella sempre m'entén i les converses que tenim em donen pau. Tothom fa la seva vida. I ningú vol saber res de la meva.
El sol ja no passa per la terrassa. Ara fa ombra tot lo dia. Diuen que aquest hivern serà fred. No sé, jo trobo que cada any fa més fred que l'anterior. Ell si que passava fred. Tot tapat amb moltes capes i tirititava sempre. No es movia de l'estufa de llenya. S'ho va emportar tot, ben empaquetat. També l'amor de tants anys. Quin silenci. Ja no se senten els ocells, hauran emigrat? Ja? No ho crec pas. Tothom ha marxat de la meva vida, que es quedin els ocells. Tot són etapes; diuen vindran temps millors. Però sembla que les pors no hagin de marxar mai, s'han quedat ancorades com un vaixell amarrat al moll. Com aturar el que pensa ma ment?. Ostres! El perdalet que ve a buscar engrunes de pa, aniré a la cuina a... oh, ja ha marxat. Com tots. Escriuré. Cosiré. Llegiré. Pintaré. I els dies no se'm faran tan llargs.
He d'escombrar i fregar i després... què és això que sona?... és una música melòdica... a què em sona?.... és la novena simfonia de Beethoven, a què em recorda?... coi és el mòbil!! Fa tant que no em trucaven... on deu ser? El cor em va a cent... a l'habitació? tic-tac tic-tac... no, aquí no hi és... corre, corre, pensa on el vas deixar, que... em falta la respiració... sona pel menjador... ja hi sóc a prop... no arribo, no arribo, aquí està! al sofà!... qui deu ser? L'Alba la Montse l'Eulàlia el Domènec? És un número molt llarg, qui deu ser?
-Digui'm?- dic afectuosament.
-¿Es usted Marta Capelles Gómez?
-Sí, jo mateixa, qui em demana?
-¿Perdone?
-Le preguntaba que quién es usted.
-Le habla Amparo Socorro de los Honores, soy una comercial de Mueve-Estrella y la llamaba para ofrecerle una oferta para su teléfono móvil. Si cambia su compañía por Mueve-Estrella le damos...
-Perdone pero no me interesa.
-¿Pero cómo puede decir que no le interesa si aún no ha escuchado la oferta?
-...mmm... - mai sóc àgil davant impertinències.
-¿Me permite preguntarle cuanto paga ahora con su actual compañía?
-Unos 12 euros, es que no llamo mucho...
-Pero que vida social más pobre.
-...mmm...-i abans no se m'acudeixi res davant la segona impertinència...
-Pues no se preocupe, que con un móvil de última generación va a reencontrarse con todos y va a hacer nuevos amigos conectándose por internet siempre que quiera, llamadas ilimitadas a cualquier hora del día y 100 mensajes gratis; y todo por el módico precio de 65 euros al mes. ¿Que le parece? ¿Me da su número de cuenta corriente para...?
-Amparo, ¿Te apetece tomar un café conmigo?
-Como dice?!!??... yo es que soy de “Madriz” y por su acento parece usted Catalana, ¿no? Estamos un poco lejos...
-¿Cuál es su género de películas preferido?
-¿Perdone? Perdone, es que nos dan un tiempo limitado para cada llamada y tendríamos que ir cerrando la venta...
-¿Y su canción preferida?¿Tiene hermanos?
-Parece que no me ha entendido, yo le decía que...
-¿A qué se dedica en el tiempo libre? ¿Le gusta leer, o ir al cine? ¿O le gusta más el teatro?
-¿Señora, me está tomando el pelo?
-No, yo sólo estoy intentando entablar una conversación amena con usted.
-Ya pero a mi no me pagan por charlar amistosamente, a mi me pagan por contratar nuevos clientes.
-¿Y cuánto cobraría por charlar amistosamente?
-Perdone señora... ¿Cómo dice?
-Preguntaba si podía contratarla para hablar de nuestras cosas, y así ir tejiendo una amistad...
-¿Habla en serio o esto es una broma? ¿Hay una cámara oculta ahí o que?!?
-Estoy hablando muy en serio.
-Señora, se me acaba el tiempo y...
-Podemos quedar fuera de su horario laboral para hablar por teléfono. ¿Cuándo le va bien que quedemos?
Parlant a algú pensant que no la sento:
-Que me ha tocao una loca, ¿ahora que hago? ¿cómo me la quito de encima?
Dirigint-se a mi:
-¿Le interesa la oferta? Porque sinó tendría que colgar.
-Amparo, a mi las ofertas me resbalan, a mi lo que me interesa es la vida que hay detrás de cada persona.
-... ejem....
Silenci.
Ha penjat.
Silenci.
Una més que he deixat sense resposta.

4 comentaris:

  1. Fa molts anys, un dia que em sentia sola, vaig fer entrar uns testimonis de Jehová i els vaig convidar a un refresc (jo cerveses...). Ells intentaven explicar-me la seva versió de Déu i jo els parlava de l'amor, l'amistad, el sexe, etc. Els vaig espantar. No van picar més a la meva porta.

    ResponElimina