EL FOC

-Queden només cinc minuts per les dotze!
Tots van deixar la xerrada de sobretaula aparcada, van agafar les jaquetes entre rialles i van pujar al terrat amb els seus raïms. L'Eduard pujà amb també amb una ampolla de cava i cinc gots de plàstic apilats.
-Què bé que es veu el campanar des d'aquí, tot il·luminat! -digué la Carla.
-Quan queda per acabar l'any? -preguntà l'Eduard mentre mirava el rellotge del campanar tot desafiant la distància. Les vistes del terrat donaven també a d'altres terrats del poble.
-Dos minuts -digué algú. I es posaren a xerrar entre ells mentre la Carla observava les estrelles. L'Eduard, amb el cava encara a la mà s'acostà a la Carla amb un bon somriure.
-Quin fred, eh?
-Sí, però s'agraeix, acompanya el moment...
-Taaaaaaaan!
-Que sonen els quarts, no us equivoqueu!
I raïm darrera cada campanada, van acabar amb la boca plena i la rialla als ulls.
-Brindem! -exclamà l'Eduard després d'haver repartit cava per tothom. -per què aquest sigui un any excel·lent per a tots. Per a tots els éssers, prou d'explotació animal, humana i de la terra!
-Explotació de la terra? -preguntà algú
-Ho dic pel fracking especialment...
Tots van brindar al vent, l'Eduard i la Carla mirant-se als ulls.
-Quin fred, baixem?
Un cop tots eren al voltant de la llar de foc la Carla digué:
-Anem a fer un joc: escrivim en un paper tot allò que volem canviar a la nostra vida i en un altre el que volem assolir. El paper amb la llista del que volem deixar darrera el cremarem.
A tots els va semblar molt bona idea i es repartí paper i bolígrafs mentre el foc anava petant. La Carla fou la primera en acabar d'escriure i l'última en llençar al foc la llista de coses que es volia desprendre, retenint-la entre les seves mans. Un cop  va llençar el paper mirà en silenci com era devorat pels tentacles del foc. La feina on l'havien despatxat i totes les pors, entre d'elles la de conduir -que era la que l'afectava més en el dia a dia- es fonien i es regiraven de dolor a la foguera, expirant petits dimonis en forma de fum.
L'Eduard li passà el braç per sobre de la seva esquena i li digué a cau d'orella, traient-la dels seus pensaments:
-Quins propòsits has posat? M'ho deixes veure?
La Carla es girà cap a ell i li ensenyà el seu paperet:
“Passar la resta de la meva vida amb tu”
-Com sabies que t'ho preguntaria?
Ella li agafà suaument la galta amb la mà, s'acostà i li féu el primer petó als llavis mentre s'anava cremant la fusta a la llar de foc.